Sant Honorat

Eugeni, on ets ???

Això podria resumir la sortida d’aquest diumenge, però no és el cas, només formarà part d’un bon conjunt de vivències que vam podem gaudir en aquesta magnífica sortida a Sant Honorat. 

Tot comença aprop de l’hotel de 4 estrelles Can Boix. Allí deixem els cotxes, ens preparem i comencem a caminar, un grup de 17 persones,  tot vorejant un gran bloc de paret que tenim davant. 

Ven aviat podem comtemplar una magnífica construcció romànica molt bonica i amb unes molt bones vistes, l’esglèsia de la Verge María de Castell-llebre, del segles XI-XII.

A partir d’aquí comença lo bo, jejejejejeje..... Tot el desnivell de la sortida en quasi uns 2 km de forta pujada, amb un terreny amb fang. Es llavors quant penso, PERÒ ON M’HE FICAT !!!!! Ja tranquil i amb la bona companyia de tots els companys , que més o menys , també reflecteixen a les seves cares , l’esforç de la pujada, anem pujant a un ritme lent però constant. 

El camí va variant i hem mostra una ruta per terreny poc comú per mí, caminar per la roca.

Poc a poc ens anem atansant al nostre objectiu, Sant Honorat. A mesura que hi anem arrivant podem comtemplar unes vistes magníques de la zona on estem amb una impressioant visió de la model.lació que va tindre lloc fa milers d’anys al nostre territori.

Espectacular !!!!

Tornem a enfilar el camí per on hem vingut i ups !!!! quina sorpresa !!!! IZARDS molt aprop nostre. Com salten d’un cantó a l’altre. Jo quasi trec els pulmons per arrivar on estic i ells en un parell de salts ja son a l’altre cantó de la vall.

Durant tot el camí de baixada anem descubrint i contemplant, per mí, lo més espectacular de la sortida, un conjunt impressionant de roques de totes les formes possibles. 

Amb menys o més dificultats anem sortejant tot aquest conjunt meravellos que queda davant nostre.

VA QUE NO VENIU, QUE FEM TARD, QUE HE D'ANAR A CUIDAR ELS PORCS !!!! 

Ja anem arribant al final de la sortida. Ara toca contemplar una construcció peculiar, que servia per resguardar-se el pagès amb el bestiar, amb forn i tot.

Al final han sigut més de 4 hores de passejada, però han valgut ben bé la pena. Bona companyia i sobretot contempleu....... !!!!!

Read More

L'Alzinar de la Pena

 Sortida que forma part del projecte de sortides matinals per el nostre centre excursionista GEST.

Una sortida que puc compartir amb la meva dona, la Mireia. Comencem la ruta en les Masies, tocant Poblet. El paissatge no es com a l’alta montanya però té els seus atractius.

Comencem a caminar i aviat trobem les primeres pedreres.

 No hi ha un gran desnivell, però la cosa ja es comença a enfilar. Anem reseguint la pedrera de l’Escolta fins arrivar a la plaça de la Llibertat, una antiga plaça carbonera on s’alçaven les piles de llenya que eren cremades en una combustió lenta per transformar-la en carbó vegetal.

 Tot seguint el camí, tot envoltats de molta vegetació, arrivem fins una altra petita plaça , on podem contemplar una reproducció d’una carbonera.

 El camí ens porta ara , a vorejar una gran tartera, producte de l’erosió de la roca a causa del gel i la neu.

D'aquí  arrivem a l’antic pou de gel, una construcció visiblement modificada, de la qual només es conserva l’estructura original. Va ser utilitzada com a vivenda per l’enginier forestal Josep Reig.

 

Continuem el camí fins arrivar a la casa forestal de la Pena i una mica més amunt, de la font del Deport, on reomplim les cantimplores i agafem força per fer l’ascenció final al mirador de la Pena, on contemplem unes magnífiques vistes de la Conca de Barberà, del Monastir de Poblet i de la casa forestal de la Pena.

Després de fer unes fotos, descansar i fer , com no GEOCACHING !!!, si senyors aquí també hi ha un tresor amagat, decidim fer la tornada pel sender dels Mata-rucs, que passa per un seguit de tarteres granítiques, d’on ven segur més d’un ruc va anar cap avall.

Es impressionant el final del camí, un camí amb el terra TOT NEGRE !!!

Al cap d’unes 4 hores , tornem a al lloc de partida a les Masies. Les sensacions han sigut bones , el paissatge molt bonic, la companyia perfecta…. O sigui GENIAAAAAAALLLL !!!!

Read More

Sortida presa Cavallers-Estany de Travessani

-->

Nervis a flor de pell. Després de mes d'un any, tornava a la muntanya. Per mi, era retornar a allò que tant m'agrada, i una prova del meu estat de salud.
Tot comença a la presa de cavallers. Una estructura impressionant, allà dalt de tot, amenaçant-nos en deixar anar tota aquella aigua emmagatzemada sobre de nosaltres. La pujada fins a dalt de la presa em deixa preocupat. Només començo i ja estic accelerat, NO POT SER !!!. Aconsegueixo centrar-me , observar el paisatge, tot i el mal temps, i la cosa millora. Ara un pas , ara un altre ..... ja estic més tranquil i la frecuencia millora. Començo a fer les primeres fotos....

Anem caminant fins arribar al final de la presa, on tornem a començar a pujar. Pugem lleugerament fins arribar a un petit pla on, visitem , el lloc on va morir un gran amant de la muntanya , germà d'una amiga nostra i nebot d'un gran membre del nostre centre excursionista.
Al final d'aquest pla veiem una pared per on creiem que hem de pujar. Li preguntem al Sisco i ens confirma que hem de pujar per allí. PERÒ SI DEIEN QUE NOMÉS HI HAVIA 500 METRES DE DESNIVELL ???
El Sisco tenia raó, la cosa no sembla per a tant , va pujant gradualment i podem contemplar una preciosa vista aèria de la presa de cavallers. 

-->M'entres pugem, i durant tot el camí que hem anat fent fins ara,trobem AIGUA, AIGUA I MÉS AIGUA !!!
Finalment arribem al refugi de Ventosa-Clavell, amb l'espectacular estany Negre al seus peus. 

D'aquí continuem una estona fins arribar a l'estany de Travessani

-->

El dia no ens va acompanyar, boira, núvol, pluja, vent , però sense cap mena de dubte va valdre la pena. Per altres segurament ha sigut una excursió més, però per a mi, ha sigut una excursió magnífica, he tornat a trepitjar aquella terra, contemplat aquelles meravelloses vistes,utilitzat els meus sentits a ple rendiment i finalment satisfacció, molta satisfacció per poder tornar-ho a reviure !!!

Read More

Geocaching a Tàrrega 5-6-2011

El geocaching es una de les activitats al aire lliure que faig, que no es la més important , però si l'única que hem permet gaudir d'una activitat amb la meva família. Es per això que li tinc tant apreci i gaudeixo tant fent-la. El nostre nick és LLUM D'ALBA, posat per la nostra filla, ja que ha sigut un llum que ens ha omplert plenament la nostra vida i ens al.legra cada dia , desde que ens aixequem.

Després de passar un matí ben avorrit per culpa de l'aigua, vam aconseguir arreglar el dia fent una mica de geocaching a Tàrrega.

Vam visitar, en una magnífica tarda, el parc de Sant Eloi. El geocaching novament ens portava a un lloc conegut però que no havíem visitat encara, almenys jo, la Mireia i l'Alba ja hi van estar l'any passat.

No es com el parc on hem vaig criar a Barcelona,però hem va resultar tant meravellós com aquell parc Güell,  on passava moltes estones i caps de setmana quant era més petit. Un lloc tranquil i relaxant, on poder gaudir d'una estona de tranquil.litat amb la meva família.

Vam aconseguir fer 6 dels 7 catxés que hi ha al parc. N'hi havia un de desaparegut, que tampoc van poder trobar un altre grup ,que en el mateix dia havia estat al mateix parc. Estaven ben amagats entre els monuments escampats per tot el parc

Es tot un museu a l'aire lliure de tot allò que esmenta a la indústria i a l'agricultura tradicionals com per exemple una immensa premsa d'oli.

 

També, presenta un recull molt graciós d'animals de diferents tipus, ànecs, conills, cignes...
amb els quals l'Alba va gaudir molt...... i no només ella, jejejejeje !!!!

Finalment donar-li les gràcies al equip Marçzians pels catxés dels racons de Sant Eloi , que ens han permés realitzar una activitat que ens agrada molt a tota la família i que ens permet gaudir de llocs molt bonics del nostre gran país.

Read More