L'Alzinar de la Pena

 Sortida que forma part del projecte de sortides matinals per el nostre centre excursionista GEST.

Una sortida que puc compartir amb la meva dona, la Mireia. Comencem la ruta en les Masies, tocant Poblet. El paissatge no es com a l’alta montanya però té els seus atractius.

Comencem a caminar i aviat trobem les primeres pedreres.

 No hi ha un gran desnivell, però la cosa ja es comença a enfilar. Anem reseguint la pedrera de l’Escolta fins arrivar a la plaça de la Llibertat, una antiga plaça carbonera on s’alçaven les piles de llenya que eren cremades en una combustió lenta per transformar-la en carbó vegetal.

 Tot seguint el camí, tot envoltats de molta vegetació, arrivem fins una altra petita plaça , on podem contemplar una reproducció d’una carbonera.

 El camí ens porta ara , a vorejar una gran tartera, producte de l’erosió de la roca a causa del gel i la neu.

D'aquí  arrivem a l’antic pou de gel, una construcció visiblement modificada, de la qual només es conserva l’estructura original. Va ser utilitzada com a vivenda per l’enginier forestal Josep Reig.

 

Continuem el camí fins arrivar a la casa forestal de la Pena i una mica més amunt, de la font del Deport, on reomplim les cantimplores i agafem força per fer l’ascenció final al mirador de la Pena, on contemplem unes magnífiques vistes de la Conca de Barberà, del Monastir de Poblet i de la casa forestal de la Pena.

Després de fer unes fotos, descansar i fer , com no GEOCACHING !!!, si senyors aquí també hi ha un tresor amagat, decidim fer la tornada pel sender dels Mata-rucs, que passa per un seguit de tarteres granítiques, d’on ven segur més d’un ruc va anar cap avall.

Es impressionant el final del camí, un camí amb el terra TOT NEGRE !!!

Al cap d’unes 4 hores , tornem a al lloc de partida a les Masies. Les sensacions han sigut bones , el paissatge molt bonic, la companyia perfecta…. O sigui GENIAAAAAAALLLL !!!!

Read More

Sortida presa Cavallers-Estany de Travessani

-->

Nervis a flor de pell. Després de mes d'un any, tornava a la muntanya. Per mi, era retornar a allò que tant m'agrada, i una prova del meu estat de salud.
Tot comença a la presa de cavallers. Una estructura impressionant, allà dalt de tot, amenaçant-nos en deixar anar tota aquella aigua emmagatzemada sobre de nosaltres. La pujada fins a dalt de la presa em deixa preocupat. Només començo i ja estic accelerat, NO POT SER !!!. Aconsegueixo centrar-me , observar el paisatge, tot i el mal temps, i la cosa millora. Ara un pas , ara un altre ..... ja estic més tranquil i la frecuencia millora. Començo a fer les primeres fotos....

Anem caminant fins arribar al final de la presa, on tornem a començar a pujar. Pugem lleugerament fins arribar a un petit pla on, visitem , el lloc on va morir un gran amant de la muntanya , germà d'una amiga nostra i nebot d'un gran membre del nostre centre excursionista.
Al final d'aquest pla veiem una pared per on creiem que hem de pujar. Li preguntem al Sisco i ens confirma que hem de pujar per allí. PERÒ SI DEIEN QUE NOMÉS HI HAVIA 500 METRES DE DESNIVELL ???
El Sisco tenia raó, la cosa no sembla per a tant , va pujant gradualment i podem contemplar una preciosa vista aèria de la presa de cavallers. 

-->M'entres pugem, i durant tot el camí que hem anat fent fins ara,trobem AIGUA, AIGUA I MÉS AIGUA !!!
Finalment arribem al refugi de Ventosa-Clavell, amb l'espectacular estany Negre al seus peus. 

D'aquí continuem una estona fins arribar a l'estany de Travessani

-->

El dia no ens va acompanyar, boira, núvol, pluja, vent , però sense cap mena de dubte va valdre la pena. Per altres segurament ha sigut una excursió més, però per a mi, ha sigut una excursió magnífica, he tornat a trepitjar aquella terra, contemplat aquelles meravelloses vistes,utilitzat els meus sentits a ple rendiment i finalment satisfacció, molta satisfacció per poder tornar-ho a reviure !!!

Read More