Nervis a flor de pell. Després de mes d'un any, tornava a la muntanya. Per mi, era retornar a allò que tant m'agrada, i una prova del meu estat de salud.
Tot comença a la presa de cavallers. Una estructura impressionant, allà dalt de tot, amenaçant-nos en deixar anar tota aquella aigua emmagatzemada sobre de nosaltres. La pujada fins a dalt de la presa
Anem caminant fins arribar al final de la presa, on tornem a començar a pujar. Pugem lleugerament fins arribar a un petit pla on, visitem , el lloc on va morir un gran amant de la muntanya , germà d'una amiga nostra i nebot d'un gran membre del nostre centre excursionista.
Al final d'aquest pla veiem una pared per on creiem que hem de pujar. Li preguntem al Sisco i ens confirma que hem de pujar per allí. PERÒ SI DEIEN QUE NOMÉS HI HAVIA 500 METRES DE DESNIVELL ???
El Sisco tenia raó, la cosa no sembla per a tant , va pujant gradualment i podem contemplar una preciosa vista aèria de la presa de cavallers.
Finalment arribem al refugi de Ventosa-Clavell, amb l'espectacular estany Negre al seus peus.
D'aquí continuem una estona fins arribar a l'estany de Travessani
El dia
no ens va acompanyar, boira, núvol, pluja, vent , però sense cap mena de dubte
va valdre la pena. Per altres segurament ha sigut una excursió més, però per a mi, ha sigut una excursió magnífica, he tornat a
trepitjar aquella terra, contemplat aquelles meravelloses
vistes,utilitzat els meus sentits a ple rendiment i finalment satisfacció,
molta satisfacció per poder tornar-ho a reviure !!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada